El lleure es pot interpretar com un espai de relació i socialització
tant o més transcendent que l‘’escola mateixa, sobretot en el cas dels
joves i els adolescents, però també en el dels infants, en la mesura que
afavoreix la construcció i l’expressió de les identitats col·lectives -a través
de l’apropiació d’espais específics, de la constitució de grups d’amics, de
la participació en activitats (re)creatives, etcètera. La inserció social en
una o altra estructura de relacions socials, la participació més o menys
intensa en el consum d’oci i l’ús d’estètiques i llenguatges específics permet
als infants i als joves definir públi-cament les seves preferències i apostes vitals.
Des d’un punt de vista científic, les conseqüències de les accions
protagonitzades pels infants i els joves en l’espai del lleure -constitució
d’endo i exogrups a l’entorn de la classe social, el sexe, el grup d’edat,
l’adscripció etnicocultural, o qualsevol combinació d’aquests eixos de
diferència/desigualtat social- tenen un interès polític molt especial. Amb
això volem emfasitzar que l’espai de lleure també es caracteritza per
l’activació de dinàmiques segregadores i/o discriminatòries, i no només
per l’aproximació cultural o l’intercanvi d’experiències que aparentment
es produeixen entre els col·lectius que en formen part. És més, l’espai
d’educació en el lleure pot ser vist com un camp de joc en el qual es
(re)produeixen les dinàmiques socials dominants i en el qual s’escenifiquen
les relacions que informen de la qualitat dels intercanvis socials «de fora».
Introducció
La I enquesta sobre immigració i interculturalitat a les entitats d’educació en el lleure
de Catalunya (curs 2001-2002)
Primeres conclusions sobre educació en el lleure i treball intercultural.
Obrint perspectives
Bilbiografia
Documentació facilitada pels moviments i les entitats
